Marxa senderista nocturna: “Les muralles d’Alzira i la creu coberta”

Etiquetes

Algemesí, Història, Jornades Josep Marco, Marxa, Ullal Cultural

L’Ullal Cultural vos convida a la marxa senderista nocturna a les muralles d’Alzira i la creu coberta. L’eixida serà des del Museu de la Festa d’Algemesí el dia 29 d’abril a les 19:30h (recordeu que cal dur frontal, sopar, beguda i calçat adequat). Organitza: CAMA

5es Jornades Josep Marco: “Algemesí en els primers segles de la seua història”

Etiquetes

Algemesí, Conferències, Història, Identitat, Jornades Josep Marco, Marxa, presentació llibre, Ullal Cultural

L’Associació Cultural L’Ullal Cultural es complau en convidar-vos a les 5nes Jornades Josep Marco. Els actes d’aquestes jornades inclouen:
– Presentació de les jornades, conferència de Carmel Ferragut (“Problemes per a fer una història medieval d’Algemesí”) i presentació del llibre de Raül Añó “La recuperació de la democràcia a Algemesí (1975-1983)”, 28 d’Abril a les 19:30h al Casino Lliberal.
– Marxa senderista nocturna “La creu coberta i les muralles d’Alzira”. Eixida des del Museu de la Festa. 29 d’Abril a les 19:30h.
– Conferència a càrrec de Salvador Vercher “Els mercaders formenters d’Algemesí”, 5 de maig a les 19:30h al Casino Lliberal.
– Conferència a càrrec de Vicent Garés “Els Barberà: una família benestant d’Algemesí i la seua participació en els cercles de violència del segle XVI”

Presentació del llibre “Els valencians, des de quan són valencians?” de Vicent Baydal

Etiquetes

Història, Identitat, presentació llibre

L’Associació L’Ullal Cultural i l’Editorial Afers es complauen a convidar-vos a la presentació del llibre “Els valencians, des de quan són valencians?” de Vicent Baydal, que tindrà lloc el divendres, dia 8 d’abril del 2016, a les 19:30 hores, al Casino Liberal d’Algemesí (carrer de la Muntanya, 24).

Presentació del llibre de Carme Llanes

Etiquetes

Història, Patrimoni, presentació llibre

El proper divendres dia 13 de febrer, a les 19,30 h, tindrà lloc al Casino Lliberal la presentació del llibre de Carme Llanes Domingo “L’obrador de Pere Nicolau. L’estil gòtic internacional a València (1390-1408)”, publicat recentment per la Universitat de València. L’esmentat volum constitueix una part essencial de la tesi doctoral de l’autora, que va ser guardonada amb el XXIX Premi Ferran Soldevila de Biografia, Memòries i Estudis històrics, convocat per la Fundació Congrés de Cultura Catalana (2012).
Carme Llanes és professora d’institut, doctora en Història de l’Art i sòcia de L’Ullal Cultural. Aquest, el seu primer llibre, és un estudi magistral de l’obrador que va marcar l’inici del segle XV a València per la seua enorme influència i el grup de pintors que s’hi va formar, entre altres Gonçal Peris, amb qui el Consell Municipal d’Algemesí contractaria l’elaboració d’un retaule.
Si voleu conèixer amb detall com funcionava el taller d’un pintor gòtic, com ensenyava l’ofici als seus aprenents i com establia relacions professionals amb altres pintors, quins eren els seus clients i com s’hi relacionava, com era la seua vida quotidiana, les seues intimitats o el seu patrimoni, val la pena que llegiu aquest magnífic llibre.
Aquest volum és entre altres coses, la reivindicació d’un pintor nostrat, desconegut per a la majoria, però és també la manifestació del valor del document d’arxiu, d’aquells espais que custodien la nostra memòria i que són un dels més preats patrimonis. Perquè pocs estudis poden presumir d’estar tan ben documentats i que s’haja interrogat tan bé aquestes fonts per a obtenir un resultat tan lluït.

Cicle de Conferències al Jurat de Reg

Etiquetes

Algemesí, Conferències, Història, Sèquia Reial del Xúquer

Amb motiu del 750 aniversari de la Sèquia Reial del Xúquer, l’Ullal Cultural organitza un cicle de xerrades al voltant de la nostra sèquia mare, amb el patrocini de la Junta Local de Reg d’Algemesí.
Les conferències seran:
– 7 de novembre a les 19:30h, “El govern de la Sèquia Reial del Xúquer (s.XVI-XVIII): aportacions als debats sobre la gestió comunitària de recursos naturals”, a càrrec de Tomàs Peris Albentosa
– 28 de novembre a les 19:30h, “La Sèquia a l’època contemporània: refundació, conflictes i adaptacions”, a càrrec de Salvador Calatayud Giner
– 12 de desembre a les 19:30h, “L’arqueologia hidràulica aplicada al terme d’Algemesí”, a càrrec de Lydia Castan Mateu
Totes les xerrades es realitzaran als locals del Jurat de Reg d’Algemesí.

XVI Assemblea d’Història de la Ribera. La sanitat a la Ribera

Etiquetes

Assemblea d'Història de la Ribera, cultura, Història

L’Ullal Cultural us fa partíceps de la celebració de la 16a Assemblea d’Història de la Ribera, amb el lema ‘La sanitat a la Ribera’, que tindrà lloc els propers 24, 25 i 26 d’octubre a la localitat d’Albalat de la Ribera a la Casa de la Cultura/Biblioteca.

Novetats a la web festesalgemesi.com

Etiquetes

balls, Història, Mare de Déu, Patrimoni, ull, Ullal Cultural, website

El setembre de 2012 l’associació L’ULLAL CULTURAL D’ALGEMESÍ i MÉS ALGEMESÍ presentàrem, al públic i a la premsa, la pàgina web festesalgemesi.com, sobre la Festa de la Mare de Déu de la Salut.

Es tracta d’una pàgina no oficial sobre la Festa concebuda com una guia electrònica per a ús dels visitants, i per als algemesinencs i  algemesinenques. Feta amb l’esforç i col·laboració desinteressada de més de trenta persones entre elaboradors d’entrades, traductors, programadors, fotògrafs…, és una pàgina que es nodreix de la informació existent en les pàgines webs d’alguns balls i, fonamentalment, de les valuoses publicacions de l’historiador d’Algemesí Josep Antoni Domingo. D’aquesta manera el visitant novell pot saber què va a veure o, fins i tot, conéixer en directe què està veient. I és que festesalgemesi.com està muntada sobre Google Maps i està optimitzada tant per a ser vista amb ordinador, com amb tablet o smartphone, ja que s’adapta automàticament al dispositiu. D’aquesta manera, el visitant que vinga amb tablet o telèfon d’última generació i enllace amb la nostra pàgina té una guia interactiva a la seua mà on trobarà tot allò necessari per situar-se en la nostra Festa. I a més, en nombrosos idiomes, ja que a més de en totes les llengües de l’estat està també en anglés, francés, italià, alemany, àrab i japonès, posant així les nostres festes a l’abast de més de 2.000 milions de persones.

El visitant té indicat en el mapa el recorregut de les tres processons. En ell se li diu el punt d’eixida, el d’arribada, on pot veure-la millor i on es ballaran els balls més destacats. Podrà, gràcies a Street View, passejar virtualment pel recorregut de la processó. Com els anys anteriors i els dies 7 i 8 podrà veure en directe l’entrada i/o eixida de la Mare de Déu de la Basílica de Sant Jaume. Però la novetat d’enguany és que es podrà veure en qualitat HD tant a través de la pàgina festesalgemesi.com com al canal de Youtube https://www.youtube.com/user/festesalgemesi. Està previst, a més a més, la retransmissió des d’altres punts del recorregut el dia 8 per la vesparada/nit. Com en anys anteriors es  tindrà geoposicionat en temps real, o amb un desfasament màxim de 5 minuts, els principals balls de la processó i la ubicació de l’“anda”, informació molt útil tant per al visitant com per al d’Algemesí.

Al visitant  se li ofereix altra informació d’utilitat com són els llocs on menjar, consells d’on aparcar o com arribar a Algemesí amb cotxe o amb tren. Tot això sense comptar que cap la possibilitat que la pàgina ubique exactament en el mapa la posició del visitant i li done les indicacions concretes per arribar al recorregut de la processó.

La pàgina ha sofert una remodelació profunda en aquest tercer any d’existència, essent més atractiva i visual per a l’usuari, i aportant més informació i més fàcil d’obtenir. Així com a novetats, juntament amb la retransmissió en HD des de la plaça Major, tenim que ofereix la previsió de pas de cada ball pels carrers del recorregut i d’arribada (especialment útil en la Volta General) i informa de l’ordre de cadascun dels seguicis. Millora també la informació útil per a l’estada del visitant, ja que incorpora el llistat d’hotels de tota la comarca, amb la possibilitat d’inscriure’s qui vulga aparèixer mitjançant Google Business (com bars i restaurants), ofereix propostes de viatge en transport públic fins Algemesí.

Pel que fa a la informació complementària s’ha creat un blog amb notícies i articles sobre la festa a http://blog.festesalgemesi.com  i és millora la visibilitat de la finestra on passen tots els twitter. Totes les piulades amb les etiquetes #festesalgemesi i #MaeDeu14 apareixen a la pàgina per estar al corrent de les informacions sobre la Festa com de les sensacions i vivències de locals i visitants.

La Festa d’Algemesí ha perdurat durant segles perquè ha sabut adaptar-se als temps i per això calia una adaptació al nou mitjà de comunicació i difusió de la cultura que és internet. És per això que MÉS ALGEMESÍ i L’ULLAL CULTURAL hem millorat aquesta innovadora pàgina que Algemesí necessitava, i que és la nostra xicoteta aportació a una Festa que és de tots i que ens enorgulleix a tots i a totes.  D’aquesta manera, pensem, la Festa d’Algemesí compta una pàgina que situa al nostre poble en l’avantguarda de les pàgines d’informació sobre les festes Patrimoni Immaterial de la Humanitat i que no dubtem que aviat serà referència en el món cultural.

Millor que atendre a les nostres explicacions és que visiteu festesalgemesi.com i valoreu vosaltres aquesta pàgina.

Carmel Ferragud.                            
President de L’ULLAL CULTURAL D’ALGEMESÍ    

Josep Bermúdez
Portaveu de MÉS ALGEMESÍ

Jornades Josep Marco

Etiquetes

25 d'abril, Algemesí, Història, Identitat, Patrimoni

Benvolgudes amigues i amics:
per segon any, L’Ullal Cultural ha elaborat una programació ambiciosa al voltant de les jornades “El despertar d’un poble”. Una activitat que començarà el proper dia 6 de març i acabarà el mes de juny. Hem volgut deixar el referent que ja iniciàrem en 2013 per a reivindicar la festivitat del 25 d’abril. Encara, per desgràcia, som un poble que no ha despertat del tot i que necessita estímuls per mirar el futur amb optimisme i des d’un País València cada vegada més fort i renovat. Aquest any, a més, hem volgut reivindicar la figura d’un insigne maulet algemesinenc: Josep Marco. A ell ja se li varen dedicar unes jornades, però des de la nostra associació hem considerat que és una figura que mereix situar-se en lloc rellevant, com un símbol de reivindicació i recuperació d’una identitat.
Vull agrair, en nom de la junta directiva, a les diferents associacions que tornaran a col·laborar aquest any amb nosaltres: la Nova Muixeranga, la Casa Cantonera, Confiteor, l’associació Joan Girbés i el grup CAMA. Amb ells compartim valors i il·lusions pel nostre país i la seua cultura, i pretenem continuar una entesa que fins ara pensem ha estat molt fructífera. Tornarem a tenir presentacions de llibres, concerts, exposicions, passetjada nocturna, concert al teatre, i conferències de professors ben reconeguts. L’esforç és gran però amb la vostra complicitat i l’ajuda que ens puga brindar també l’ajuntament podrem tirar endavant la nostra programació
Puntualment us anirem enviant per les xarxes socials la informació sobre les activitats. També anirem penjant cartells. Animem a què feu socis als vostres coneguts. La campanya que engegàrem no fa molt ha donat uns resultats molt positius, i ja en som més de 150. Volem agrair-vos a tots la vostra fidelitat i participació en els actes que hem anat convocant, i desitgem que continuen sent del vostre gust.
Rebeu una molt cordial salutació.

Carmel Ferragud (President de L’Ullal Cultural)

Vestir el poble per a la Festa (de Carmel Ferragud)

Etiquetes

Festa, Història, País, Patrimoni

Som un país mediterrani, i el que la climatologia adversa impediria en altres indrets ací ho converteix en una realitat esplendorosa i irrenunciable. Els escenaris on es desenvolupen les festes, civils i religioses, són primordialment els carrers i les places. Espais de sociabilitat on fa segles els homes i dones d’Algemesí ens hi hem trobat per celebrar les festivitats locals de pregona tradició. Aquests escenaris han anat canviant, lògicament, a mesura que l’urbanisme ho ha fet. Dels carrers estrets i tortuosos, sense llum, clavegueram ni paviment, passàrem als inicis del segle XX a una mutació radical, d’acord amb el corrent higienista de l’època. En conseqüència, participar i veure la processó ha experimentat també les seues transformacions.
Aquest espai urbà cobra, per tant, especial importància en temps de festa. Així, ja a les acaballes del segle XIV es parla a la ciutat de València de l’acondicionament dels llocs públics més significatius, especialment aquells que van a acollir seguicis processionals i entrades triomfals dels monarques. La primera processó del Corpus té lloc a València el 1355, i per a ella el Consell disposà l’ornamentació de les façanes i la neteja dels carrers. També, en temps de Carles V, trobem disposicions semblants on es fa crida als veïns per a netejar i ornar els carrers convertits en escenaris teatrals públics. En 1521 trobem una notícia: “cada uno delante las portadas de sus casas cuelguen paños de seda y tapecerías: y limpien y rieguen las calles: y los menestrales cuelguen las vanderas de sus cofradías por ventanas”. Des del segle XVII, els viatgers estrangers a València s’admiren del caràcter efímer de les decoracions als carrers i cases valencianes, que no destaquen per la seua construcció sinó per la representativitat palesa als exteriors: “Els carrers estaven adornats amb rics domassos, les finestres plenes d’admiradors, i als balcons lluïen les dames l’esplendor del seu abillament”.
Efectivament, el primer pis de les cases va prenent importància al llarg del segle XVII i el balcó es constitueix en una tribuna oberta al carrer, que no només compleix la funció d’aportar llum i ventilació. Però és des de finals del segle XIX que la petita burgesia adinerada, també l’algemesinenca, vol manifestar públicament la seua categoria. Ja no hi ha prou en viure en una certa opulència, cal, a més, fer una exhibició ostensible del poder econòmic enfront dels grups subalterns. Es construïren luxoses mansions decimonòniques, amb miradors ostentosos des dels quals guaitar al carrer per a veure i ser vist. Eren temps pròxims a l’Exposició Regional de 1909, que tant influiria sobre els gustos arquitectònics. A poc a poc, alguns algemesinencs es podien permetre construir-se-les. Mireu si no els grans casalots del carrer Muntanya. D’altres veïns en els anys 20 i 30 es van fer construir cases modernes, amb l’element sobresortint de la façana.
Penjar llampants cobertors als balcons durant les processons no era possible mentre aquests darrers no existiren. I en la senzilla arquitectura de la casa de llaurador no constava aquesta peça, no era funcional, no calia. I així, en tot cas, s’havia de traure l’ornament per la finestra. Mireu fotografies de les festes als inicis del segle XX i trobareu els cobertors flamejant en les façanes.
Podem parlar potser d’ostentació, sí, però també de sociabilitat i de devoció. Preparar-se per a la festa sempre ha suposat una activitat frenètica per al que viu en carrer de volta. Fer neteja en profunditat, espolsar-ho tot, pot ser fins i tot emblanquinar els murs amb la calç, o preparar les fogassetes… tot per acollir convenientment el visitant convidat. Al capdavall, viure en carrer de processó és un privilegi a l’abast de pocs i que es comparteix amb gust.
No ha estat, però, el cobertor l’únic element emprat per engalanar els carrers de festa. Les enramades de murta, els tapissos florals i altres elements decoratius s’han fet presents. Això ha estat especialment destacat amb motiu dels centenaris, com el descrit magníficament per Benito Ballester Broseta de 1847 en la seua Historia de la villa de Algemesí. Ara bé, no hem arribat habitualment a la decoració i els elements simbòlics que omplen, com ara, els carrers de Morella durant el sexenni. Hem estat en això més senzills, més moderats. Amb tot, la tradició ha volgut que el cobertor haja sigut l’element característic d’ornamentació de les cases d’Algemesí. Així es manifestava a la revista Imperio. Després d’acabada la guerra civil, i volent reprendre les festes, des de les pàgines d’aquest butlletí l’ajuntament exhortava el veïnat perquè traguera els cobertors als balcons durant la festa. I així ho ha procurat sempre la gent. El cobertor més lluït, ple de color, de seda i encaixos. Cobertors que omplen d’una lluminositat corprenedora façanes de cases i edificis sencers. Però això pot ser era més factible en altres temps. Hui molts ni conserven, ni pot ser tenen el gust o els diners de fer-se amb una peça ben lluïda. I és així que per no perdre una tradició tan arrelada, per no deixar de dignificar la festa, l’espai urbà, i pot ser també pel que de col•laboració econòmica suposa, s’han posat en circulació tapissos estandarditzats, amb el mateix motiu religiós. Amb això, pot ser perdrem la varietat cromàtica, o pot ser es podrà i sabrà combinar amb gust. Fins i tot, algú ho hauria de potenciar.
Siga com siga, els temps canvien i, sense voler oblidar que hi ha elements que no s’han de perdre, ens acoblem a noves necessitats. Per això, no volem deixar d’animar-vos a continuar engalanant les vostres façanes com una mostra més de devoció, civisme i participació en la festa.

Nota: vull agrair els comentaris i suggeriments d’Enric Olivares, Oreto Trescolí i Joan Fermí Teruel.